La nit de reis és una d’aquelles dates que un espera amb la mateixa il·lusió que quan tenia 10 anys. I tothom sap que l’espera per saber què han pensat els reis per tu es fa eterna. No és que ara que estem a 30 graus m’agafi nostàlgia nadalenca sinó que a vegades l’espera per “cobrar-te” un regal de reis és de 4 mesos.
Aquest és el meu cas, 4 mesos d’espera que, com no podia ser d’una altra manera, han valgut la pena.
Rebobinem.
Des que es va anunciar la publicació de l’últim disc de Radiohead, alguns frisàvem per saber la data i el lloc on aquesta banda ens regalaria la seva música a Barcelona. Aquests alguns ens va agafar una indigestió quan es va anunciar un NOU festival que li dirien DayDream únicament perquè actués Radiohead i així fer créixer encara més l’imperi Sinnamon (es pot justificar d’una altra manera?). Cap persona sensata preferiria pagar 70€ per anar al Fòrum i veure com a molt dues hores de concert a poder tenir aquesta banda en exclusiva. Els festivals són un gran què, hores i hores de música per als més melòmans però, és que ja no es pot veure un grup sense haver d’assistir a un festival en aquest país? Vegis també Portishead.
La qüestió és que el sentiment antidaydream no va tardar a néixer en mi. I aquest sentiment va obrir els ulls als reis mags. El remei al meu mal d’estomac permanent eren unes entrades per assistir al concert de Radiohead a LCCC de Manchester el 29 de juny. I efectivament, tots els mals em van passar.
Ara que just fa una setmana que em trobava allà enmig del bullici britànic que va omplir l’estadi si que m’agafa la nostàlgia. Radiohead són el que són: uns genis. Independentment del variat assortiment d’opinions de la seva trajectòria, s’ha d’admetre que són un paradigma de creació, innovació i perfeccionisme que poques bandes tenen. Van sortir a l’escenari amb una potència que no van perdre en un sol segon. És més, la posada en escena de Radiohead fins i tot et fa veure amb altres ulls aquelles cançons que sempre passes en l’ipod.
A tall d’opinió encara més personal, el directe de In Rainbows és fantàstic! Tot i que d’experta musical no en tinc res, m’agraden els canvis de ritme en les cançons, m’agraden perquè els donen una vida per si soles. Aquest últim disc està ple de joies, de canvis melòdics a ballables sense perdre’s per l’experimentació surrealista de discs anteriors. Potser el millor que han tret des del OK Computer?
Un gran directe i, en aquesta gira per acabar d’impressionar al personal, una escenografia de llums que per força va meravellar als amants i no tan amants dels performances audiovisuals. Per qui vulgui contrastar amb el concert de Barcelona aquí us deixo el tracklist:
SETLIST:
15 Step
Airbag
There There
All I Need
Nude
Weird Fishes/Arpeggi
The Gloaming
The National Anthem
Faust Arp
No Surprises
Jigsaw Falling Into Place
Reckoner
Just
Bangers ‘n Mash
Everything In Its Right Place
Fake Plastic Trees
Bodysnatchers
1st Encore
Videotape
Paranoid Android
Myxomatosis
Optimistic
Karma Police
2nd Encore
Pyramid Song
2+2=5
Idioteque
3rd Encore
Lucky
Ja veieu, 26 temes per tots els gustos i dues hores i poc de concert. Aconsello l’experiència a tothom.
Filed under: Concerts, Musica | Leave a Comment
Tags: Concerts, LCCC Manchester, Radiohead
No Responses Yet to “Cròniques: Radiohead playing at LCCC Manchester”